La felicitat del GOL

 

 

Salto al camp un diumenge pel matí, no tinc el dubte que podria tenir anys enrere, tinc al cap l’afirmació de que guanyarem aquest partit. Des de que jugo al Vallès cada cap de setmana tinc la mateixa sensació perquè se que estic jugant a un equip que no només és guanyador sinó que també és un equip campió.

Sigui titular o no, jugui 10 minuts o 70, toqui molt la bola o poc, se que avui haig de marcar un gol.

No només un gol per l’equip, per sumar al marcador, sinó un gol per mi…

Un gol que recordi tota la setmana i pugui explicar als meus companys de la universitat. Un gol que em dongui la suficient força per seguir lluitant i disfrutant del hockey.

Però el gol no arriba, avui és diferent. Avui he sentit que un davanter no només viu del gol, que per disfrutar del hockey has de ser company dels teus companys, és més: amics dels teus amics, que quan un d’ells marca un gol i t’abraça tant fort que et talla la respiració per aquella jugada que has començat tu o per aquella passada que li has fet a l’últim moment, te’n adones de que aquell gol també l’has fet tu, aquella bola que ha parat el teu porter fa 30 segons i que amb dues passades l’has rebut i li has donat un gol al teu company d’equip però que per sobre d’això és un amic, és un gol que ha fet tot l’equip.

Avui he après quina és la felicitat real de marcar un gol, avui he après la definició de gol. Avui no he marcat cap gol però se que tots els gols també els he fet jo. Marxo a casa molt content i m’emociona saber que tinc 21 amics amb qui compartir els gols que fem cadascú de nosaltres.

About these ads